l’olor de mantega dels panys.
Murs, murs, murs, aquell cel blau
no és sinó un altre mur.
Qui trenca les ampolles,
per sembrar queixals de vidre sobre els murs?
I és que ja no som notícia,
sinó el caliu d’un foc apagat ja fa temps.
Que llunyana i que insignificant la nostra pàtria; els estels
exhausts a les nostres finestres.
El món que tenim a dins no cap
en la cel·la que ens conté.
És sorprenent, mirant els pardals,
com patim aquí la guerra,
i com, fins i tot passejant d’un cantó a l’altre del pati,
donem guerra.
[Poema de Joseba Sarrionandia, traduït de l’euskera per Ainara Munt Ojanguren, publicat al poemari És morta la poesia?, Barcelona, Pol·len Edicions, 2018]
Comentaris