[Aquest poema és del poeta i escriptor sirià Talal Bu Khadar.
"No res ens presenta millor que els nostres textos", diu ell. (...) Talal no creia que tots aquells carnets que els altres dúiem, i on hi havia estampats els nostres noms, tinguessin cap utilitat. No creia que el seu nom reflectís cap tret del seu esperit, ni que el seu cognom el distingís especialment dels altres. Ell s'havia posat un nom nou, el que havia volgut, i s'havia fet ell mateix un carnet]
Un dia diguérem: tenim una mica d'espai,
i decidírem portar un gos a casa perquè ens fes companyia.
En arribar, el gos era un gos i tot era meravellós.
Quan li posàrem nom, al gos, tot va canviar una mica.
Em truca un amic. Enmig de la conversa, va i em diu: "Et conec
com a mi mateix". Replico: "De debò penses que et coneixes i em
coneixes? Tu i jo som tan previsibles com els resultats esperats
d'aplicar les mateixes premisses físiques a un motor?"
El camí de recerca diari, la descoberta permanent, no és immu-
table ni tan sols amb fal·làcies com ara la divinització que va
inventar-nos noms immutables.
"L'oratge era tempestuós", traducció literal del nom d'un nen
d'una tribu antiga que --segons vaig llegir una vegada--, mai no
havia deixat d'adorar els arbres.
Digueren: "Quan creixi, ja triarà un altre nom, potser el d'un so
inèdit que descobrirà, o potser, simplement, esdevindrà silenci".
La llibertat que vull, però, és la de la inexistència, la del nihilisme,
la de la utopia; la d'allà on no hi ha noms, ni pes ni substància.
I dic: potser, en la calma, hi ha quelcom de màgic,
en qualitat d'adjectiu sense poder de reacció.
Qui ets?
La resposta canvia
segons qui fa la pregunta.
(Extret del llibre Jo soc vosaltres. Sis poetes sirians, edició de Mohamed Bitari, traducció de Margarida Castells Criballés, Godall Edicions, So de Pau i Pol·len Edicions, 2019)
"No res ens presenta millor que els nostres textos", diu ell. (...) Talal no creia que tots aquells carnets que els altres dúiem, i on hi havia estampats els nostres noms, tinguessin cap utilitat. No creia que el seu nom reflectís cap tret del seu esperit, ni que el seu cognom el distingís especialment dels altres. Ell s'havia posat un nom nou, el que havia volgut, i s'havia fet ell mateix un carnet]
Un dia diguérem: tenim una mica d'espai,
i decidírem portar un gos a casa perquè ens fes companyia.
En arribar, el gos era un gos i tot era meravellós.
Quan li posàrem nom, al gos, tot va canviar una mica.
Em truca un amic. Enmig de la conversa, va i em diu: "Et conec
com a mi mateix". Replico: "De debò penses que et coneixes i em
coneixes? Tu i jo som tan previsibles com els resultats esperats
d'aplicar les mateixes premisses físiques a un motor?"
El camí de recerca diari, la descoberta permanent, no és immu-
table ni tan sols amb fal·làcies com ara la divinització que va
inventar-nos noms immutables.
"L'oratge era tempestuós", traducció literal del nom d'un nen
d'una tribu antiga que --segons vaig llegir una vegada--, mai no
havia deixat d'adorar els arbres.
Digueren: "Quan creixi, ja triarà un altre nom, potser el d'un so
inèdit que descobrirà, o potser, simplement, esdevindrà silenci".
La llibertat que vull, però, és la de la inexistència, la del nihilisme,
la de la utopia; la d'allà on no hi ha noms, ni pes ni substància.
I dic: potser, en la calma, hi ha quelcom de màgic,
en qualitat d'adjectiu sense poder de reacció.
Qui ets?
La resposta canvia
segons qui fa la pregunta.
(Extret del llibre Jo soc vosaltres. Sis poetes sirians, edició de Mohamed Bitari, traducció de Margarida Castells Criballés, Godall Edicions, So de Pau i Pol·len Edicions, 2019)
Comentaris