Manifest per un cristianisme de futur

Resum lliure del llibre

"MANIFEST PER UN CRISTIANISME DE FUTUR"

"MANIFESTE POUR UN CHRISTIANISME D'AVENIR"

—Jornada d'estudi de la CCFB (Conférence Catholique des Baptisé-e-s Francophones)—

Robert Ageneau, Noël Barré, Jean-Marie de Bourqueney, Serge Couderc, Robert Dumont,

Jean-Pol Gallez, Roger Gautier, Lucienne Gouguenheim, Loïc de Kerimel i Jacques Musset

—Éditions KARTHALA. Paris, 2020 (180 pàgines)—

CONTINGUT DEL LLIBRE:

* JORNADA d'ESTUDI de dia 5    d’octubre de 2019 sobre John Shelby Spong.  * Participació de 140 persones: cristians en recerca, que han deixat la fe tradicional o es troben incòmodes a causa de doctrines, llenguatge, ritus i posicions de l'Església que han quedat obsolets.  * Explicació de la proposta del bisbe Spong: "Per què el cristianisme ha de canviar o morir".  * Pensament de Joseph Moingt sobre l’esperit del cristianisme.  * Joseph Moingt pregunta sobre una Església catòlica encara estructurada al voltant del ministeri dels sacerdots.  * El pastor Jean-Marie de Bourqueney obre una finestra sobre la recerca de Déu com a energia i poder de vida.  * Teologia del "Process" i protestantisme liberal.  * Anàlisi de la crisi de l'Església a nivell del nucli del cristianisme i de la forma d'expressar fidelitat al projecte de Jesús, qui fa vint segles donà nom a la nostra “era comuna”.  * Algunes persones ofereixen el seu testimoni.  * El MANIFEST PER A UN CRISTIANISME DE FUTUR és obert i creïble i va dirigit a la nostra generació.

ñf

ÍNDEX

K       Pròleg. Robert Ageneau, Serge Couderc, Robert Dumont i Jacques Musset      Missatge de John Shelby SPONG per al dia 5 d'octubre de 2019: Als meus      amics de França.  John Shelby Spong 1. Com va arribar John Shelby Spong a França i a Europa. Robert Ageneau 2. John Shelby SPONG, testimoni d’un cristianisme creïble per als nostres      contemporanis. J. Musset 3. Contribució de Joseph MOINGT al cristianisme del futur.  Jean-Pol Gallez 4. Teologia del "Process" o renovació del llenguatge teològic.      Jean-Marie de Bourqueney 5. Com vaig traduir el darrer llibre de Spong. Roger Gautier 6. Reflexions sobre la recepció de les obres de Spong. Lucienne Gouguenheim 7. La Resurrecció, mite o realitat? Treball en grup. oël Barré i Loïc de Kerimel 8. Protestantisme liberal.  Jean-Marie de Bourqueney 9. Col·loqui 10. Epíleg. Robert Dumont Annex: Repercussions de la jornada de dia 5 d’octubre

                                                                       

MISSATGE DE JOHN SHELBY SPONG PER A LA JORNADA DE 5 OCTUBRE 2019

* Us saludo, "creients a l’exili". Volem tenir fe, però la Institució ens vol fer creure coses no creïbles.

* Copèrnic és present; no podem creure que vivim al centre de l’univers.

* Charles Darwin és present; la vida humana no fou perfecta al principi i després caigué en pecat.

* Sigmund Freud és present; Déu no és com un pare que castiga o un jutge per implorar misericòrdia.

* Albert Einstein és present; Déu no pot ser entès com a veritat infal·lible en un món de relativitat.

* Cercam nous camins, però molts encara entenen el cristianisme com ho feia la gent dels primers segles.

* Cap estrella a l'Orient per guiar els mags cap al lloc de naixement de Jesús.

* Cap naixement verge apareix als orígens cristians; hi entrà cap a l’any 85 amb l’evangeli de Mateu.

^*  No hi hagué miracles; apareixen a la vuitena dècada amb l'evangeli de Marc.

* Pau no esmenta la resurrecció física de Jesús; ho fan Mateu i Lluc ja a la novena dècada.

* El cristianisme ha de ser més que un mite de faula del segle primer.

* He escrit com els fets de Jesús són creïbles avui i porten a una nova manera de creure.

* Una Església cristiana amenaçada no pot permetre un debat obert, que es pot fer, i s’ha de fer.

* "El vostre Déu és massa petit", títol d'un llibre del segle XX. Crec que aquest és el problema actual.

* Al món hi ha fam de fe autèntica.

g

g

g

gl

l

PRÒLEG

 

* A la jornada d’estudi de la Conférence Catholique des Baptisé-e-s Francophones (CCBF), celebrada dia 5 d'octubre de 2019, a Issy-les-Molineaux, París, al carrer Sèvres, 78, participaren més de 140 persones.

* Es recolzà sobretot en l’obra del bisbe John Shelby Spong, que té 25 llibres publicats.

* Cercaren com viure la fe dins la cultura moderna.

* Dins la història hi ha hagut corrents diferents, amb ruptures, oposicions, lluites, riscos i repressions.

* A la trobada hi havia persones que han deixat la fe tradicional, o s’hi troben incòmodes, a causa de doctrines, llenguatge, ritus, posicions que han quedat obsolets.

* Pierre Teilhard de Chardin va escriure l'any 1926: "El “món cristià”, tal com apareix en documents eclesiàstics i gestos catòlics, ofega físicament; tota la realitat es troba més enllà".

* El cor de la crisi no es troba principalment al nivell de qüestions d’estructura i disciplina (governança eclesiàstica, celibat obligatori, abusos sexuals, finances del Vaticà ...). És molt més fons; es tracta del mateix significat de l’existència cristiana i de com expressar la fidelitat viva a Jesús de Nazaret.

* El cristianisme s’ha desenvolupat en un procés d’evolució. no ha tingut en compte l’explosió que des de fa tres o quatre segles ha revolucionat gradualment tot el nostre coneixement.

* * Per a un cristianisme futur cal debatre el concepte de "Déu", l'ètica i la moral, qui és el Crist, què és la redempció, la resurrecció, la pregària, l'Eucaristia, l'Església, l'ecumenisme...

* El primer eix tracta sobre la contribució del bisbe Spong en el debat sobre el nucli del cristianisme.

* El segon eix aporta el treball del teòleg i jesuïta Joseph Moingt, portant aquestes dades:

- La concepció de l’Església, encara avui estructurada al voltant del sacerdoci dels preveres, més que sobre el sacerdoci dels batejats.

- A partir del final del segle II de l'era cristiana, l'Església catòlica fou "clericalitzada" establint la funció jeràrquica del sacerdot, en detriment de la comunitat de base que tenia els seus ministeris.

- Al segle II s`'interpretà erròniament el significat de la mort de Jesús com a sacrifici d'expiació a Déu per reparar la falta original. Aquesta explicació perdura en la doctrina i en els textos litúrgics.

* Moingt es mostra més que escèptic sobre una reforma real de l'Església catòlica a causa del superego dogmàtic i clerical que encara retenen el papa, els bisbes, els teòlegs i una part dels propis catòlics.

* El tercer eix dóna la paraula a Jean-Marie de Bourqueney, pastor i teòleg de l’ala liberal de la Federació Protestant de França; presentarà la teologia del "Process" sobre el protestantisme liberal.

* Al final, Robert Dumont retorna a punts i a hipòtesis anteriors.

- Un altre cristianisme, per a la nostra i posteriors generacions, necessita un compromís urgent.

- És un repte que pertany sobretot als laics.

- Els catòlics viuen en una Església amb poder monàrquic absolut i sagrat, on “la Veritat” és immutable i on les regles de la representació democràtica no funcionen.

- De França, Europa i Amèrica del Nord sortiren molts missioners que transmeteren la seva fe a altres continents. Fou una fe aportada amb els referents culturals del seu temps. Convé que ara els cristians d’Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina comparteixin llurs experiències.

* L'assemblea s'experimentà una comunitat de recerca i d’intercanvi; n'és exemple aquest testimoni: "És tan bonic conèixer gent que jutja ella mateixa, sempre en recerca i mirant cap al futur".

* Fou subratllada la necessitat de continuar el projecte amb altres associacions o moviments que avancen en la mateixa direcció. Ha de tenir continuació.

f

h

h

f

g

f1

COM JOHN SHELBY SPONG ARRIBÀ A EUROPA

—Robert Ageneau—

* Spong és un bisbe nord-americà de tradició anglicana.

* Arribà a França amb el seu primer llibre traduït, "Jesús pel segle XXI" (2013).

* El llibre "Jesús per als no religiosos" aborda el tema Jesús de manera particular.

* Les obres de Spong ja havien estat traduïdes i publicades a Alemanya, Espanya i Itàlia.

* A Espanya es publicà l'any 2012 "Nascut d’una dona" i "La resurrecció, mite o realitat?"

* El llibre "Salvar la Bíblia del fonamentalisme" ofereix una nova visió dels gèneres literaris de la Bíblia.

* L’Associació Cultural Marcel Légaut (ACML) és promotora de les obres de Spong; des de la web envia un extracte setmanal d’un llibre Spong traduït al castellà a uns 700 corresponsals a Espanya i Amèrica Llatina. www.marcellegaut.org

* Spong llegeix en hebreu i en grec; això li permet eliminar l’ambigüitat de la traducció de certes paraules.

* Spong restableix el sentit i gust a la Bíblia, a Jesús i al conjunt del Nou Testament, sotmetent els textos a la lectura històricament crítica.

* Spong és membre del "Jesus Seminary", laboratori d’idees i hipòtesis sobre els orígens del cristianisme que reuneix als Estats Units, dos-cents cinquanta especialistes en estudis bíblics.

* Spong té una sòlida cultura amb coneixement d'història del cosmos, d'astrofísica i de filosofia de la ciència. Veu l’evolució com a clau de la història de la terra, de la vida animada i de l’aparició de l’homo sapiens.

* Defensa les minories racials, l’emancipació de les dones i la diversitat sexual; és el primer bisbe que ordenà sacerdot un homosexual a la seva diòcesi de Newark (Nova Jersey).

* Té unes 25 obres publicades; són fàcils de llegir, més que les de la majoria de teòlegs professionals.

* Presenta una teologia renovada, amb un cristianisme comprensible per a l’home modern.

* El seu darrer llibre "Per un cristianisme del futur", ("Unbelievable", en anglès; any 2018) sintetitza la revolució teològica que proposa; és un autèntic catecisme per als adults del segle XXI.

* Les propostes de Spong ofereixen poder conèixer i experimentar un cristianisme comprensible, atractiu i engrescador per a la nostra generació.

g

g

h

hl

lg

jh

hf

fhhh                                                                                               2

JOHN SHELBY SPONG,

testimoni d’un cristianisme creïble per als nostres contemporanis

—Jacques Musset—

Jacques Musset, membre de l'Associació Cultural Marcel Légaut, ha publicat molts llibres; sobresurten "Ser cristià en la modernitat" i "Vers la source cachée" (Cap a la font amagada): 50 salms per al  nostre temps.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

* Spong, (nascut l'any 1931) és un bisbe anglicà dels Estats Units.

* Presenta la fe cristiana de manera creïble per a la gent d'avui en els seus 25 llibres publicats.

* A l'últim llibre, "Per a un cristianisme del futur", escriu: "Ni els antics credos ni la Reforma no poden avui  despertar una fe viva". * El llibre es podria anomenar "Catecisme del Cristià Modern".

* Va percebre que la doctrina oficial de l'Església mancava de credibilitat, principalment per dos motius:

            1. La doctrina cristiana fou desenvolupada durant els concilis dels segles IV i V per bisbes de cultura grega que van traduir la seva fe mitjançant llenguatge i representacions d'aleshores. Imposaren com a única i veritable la fe cristiana, resumida pels concilis de Nicea i Constantinoble dels anys 325 i 381 en el "credo" que es recita encara a la missa actual. Des del segle XVII els cristians hem estat immersos en una nova cultura de la modernitat. L'autonomia de la raó anul·là les representacions del món, de l’home, de la Bíblia i, per tant, de Déu i de Jesús. L'Església es considerava divina i creia ser dipositària exclusiva de la Revelació. Com poden ser cristianes les persones del segle XXI que desperten al pensament crític?

            2. La doctrina cristiana tradicional es basa en una lectura fonamentalista de les Escriptures malgrat els estudis exegètics avui a la mà. La lectura literal projecta les paraules i expressions dels textos bíblics al nostre vocabulari i significat d'avui, igual com es van definir els dogmes en els segles IV i V; prengueren al peu de la lletra el que deien les Escriptures. Per exemple, al qualificatiu evangèlic "fill de Déu", que designava a Jesús, se li va donar el fort sentit de "únic Fill de Déu", definit als concilis de Nicea i de Constantinoble. Els evangelis de la infantesa (capítols 1 i 2 de Mateu i Lluc) són més bé professions de fe en forma d’històries sobre Jesús, construïdes amb mètodes literaris de la cultura jueva d'aquell temps. Així, van divinitzar Jesús. La doctrina cristiana oficial que encara s'ensenya a les Esglésies ja no és creïble per home modern; cal practicar una necessària i saludable "desconstrucció".

DÉU. El Déu teista és mort. No és creïble un "ésser totpoderós", que viu en algun lloc fora del món, dotat d'un poder miraculós per orientar o, fins i tot, canviar el curs de la marxa del món i dels esdeveniments. Com es pot parlar de "Déu" amb significat i sentit per al nostre temps?

* Els creients jueus trobaven que a la Bíblia l'experiència de Déu estava íntimament relacionada amb la vida dels homes. Des d’un món transformat i saludable, “l’aigua fluirà al desert, els ulls dels cecs hi veuran, les orelles dels sords s’obriran, les extremitats dels humans ja no seran coixes o limitades i les veus dela muts tornaran a sentir-se” (Isaïes 35, 5-6).

* A Mateu 25, la veritable atenció va cap a aquells que ho necessiten, perquè és aquí on Déu es troba. La Primera Carta de Joan té el mateix missatge: "Déu és amor; qui queda enamorat, roman en Déu".

* La persona s'aproxima a Déu mitjançant el que fa, però, com es diu avui l'experiència de Déu en llenguatge humà? Perquè l'experiència és vida, i la vida flueix de Déu i els humans en formen part.

* L'experiència de l'amor (rebut i donat) també ens connecta a quelcom més enllà de nosaltres.

* Quan diem Déu, diem que Déu és la vida que vivim, l'amor que compartim, l'ésser al què estam units.

* No ho puc explicar, però tenc confiança en la meva experiència: Si Déu és el fonament de l'ésser, l'única manera de glorificar-lo tal com cal, és tenint el coratge de ser tot el que cadascun de nosaltres pot ser

*  Nostres creences, doctrines i dogmes són definicions amb límits humans; en última instància, només són creacions nostres.

* Avui gairebé no es fan discursos sobre Déu però, quan es diu una cosa bona sobre l'ésser humà, d'alguna manera és fa referència a Déu; no veiem la llum, però ella il·lumina nostres rostres.

JESÚS, EL CRIST. El concepte de l’encarnació de Déu en l’home Jesús no és bíblic; fou elaborat l'any 325 a Nicea, al primer concili.

* La concepció virginal de Jesús sense intervenció d’un home no és possible; la ciència ho explica clarament.

* Molts dels miracles narrats als Evangelis són repeticions literàries dels antics profetes Elies i Eliseu; acreditaven Jesús com a successor dels seus il·lustres predecessors.

* La doctrina de la mort expiatòria de Jesús no és creïble. L'home no era perfecte; des de la seva condició d'ésser incomplet i fràgil evoluciona vers el progrés; no cal salvar-lo d’un pecat original que no ha comès.

* Les representacions de Jesús ressuscitat no tenen valor històric; són textos que expressen la convicció personal dels deixebles: per a ells, el Jesús crucificat no fracassà; Déu és garant de la seva victòria.

* L’ascensió de Jesús al cel és una posada en escena per significar que el crucificat és ara en Déu.

* El més significatiu de  Jesús de Nazaret és el seu estil de vida, les seves paraules i les seves accions, que criden a vida i amor entre els humans.

* Reconegueren Jesús com a "Crist", designant-lo com a iniciador d'un món nou i diví; així, mitjançant Jesús, descobreixen una comunitat humana sense fronteres on Déu —que és vida, compassió i amor— és el fonament de l’ésser i aporta vida a una nova humanitat. Aquesta és l'experiència de Pau i de molts altres, convençuts que en Jesús "Déu era en Crist" (II Cor 5:19).

* En el Crist, un món dividit troba nova unitat: mitjançant l’ésser humà, el diví pot ser conegut.

ÈTICA. el cristià modern No pot reclamar una revelació divina dient-li què és moral o no. cal posar en perspectiva cada norma moral antiga del patrimoni cristià. Cada ésser humà ha de triar i decidir en la seva ànima i consciència. Segons la "llei" de la vida i l'amor, que només fa possible la floració de la vida "Estimar i fer el que vulguis"; aquesta ordre atribuïda a Sant Agustí resumeix, l’esperit en què el cristià ha d’inventar les seves decisions,

L’ORACIÓ DE L’HOME MODERN. Spong rebutja la petició de pregària com a mitjà d'apropar-se a un Déu extern, totpoderós i amb poders sobrenaturals, per obtenir d’ell canvis de tota mena. Parlar amb Déu d'aquesta manera resulta ser totalment infantil.

* Pregar és prendre temps per a la meditació, compartint els dons de la vida, de l'amor i de l'existència.

* Pregar és un camí per poder compartir lliurement i profundament la meva vida amb els altres,

* Pregar és demanar a Déu coses que nosaltres hem de fer. Alguns exemples:

* "Preguem que la pau arribi al món"; ... ens correspon a nosaltres fer-ho possible d'alguna manera.

* "Preguem que els nostres líders estiguin més il·luminats"; ... ens correspon il·luminar-los!  Etc, etc.

VIDA DESPRÉS DE LA MORT. Paradís, infern, limbe, purgatori; formes per als líders de l'Església per  controlar el comportament dels humans en aquesta terra.

* L'ésser humà té una ment capaç de traspassar els límits del temps i, conscient de la seva finitud, el porta a inventar un significat per a la seva existència que va més enllà dels límits de la vida.

* L'ésser humà comparteix una dimensió d’eternitat, a la vora de la vida i de les fronteres de la pròpia consciència, sempre cercant sentit els conceptes transcendents d'amor infinit i de vida eterna.

* Fa seixanta anys es pensava que fe i coneixement eren dominis separats, però s'ha anat descobrint que tot està vinculat; les declaracions de fe no es poden definir independentment dels coneixements científics. * Els cristians del segles IV i V manifestaren la seva fe en les cultures i representacions del món d'aleshores; nosaltres hem d'arrelar la nostra fe en els coneixements del món actual.

k

3

LA CONTRIBUCIÓ DE JOSEPH MOINGT A UN CRISTIANISME DE FUTUR

—Jean-Pol GALLEZ—

El jesuïta Joseph Moingt va néixer a França l'any 1915. Ha escrit nombrosos llibres; el darrer,"L'esperit del cristianisme", de l'any 2018, escrit als 103 anys! El llibre, com un testament espiritual, sintetitza el seu pensament desplegant tres conceptes principals: religió, revelació i salvació. Desperta l’entusiasme de molts lectors, però també provoca l'oposició d’altres per les seves posicions teològiques i eclesials. És un dels millors teòlegs del nostre temps destacant el seu estudi de la tradició cristiana.

Jean-Pol Gallez, laic, casat i pare de tres fills. És jurista i doctor en teologia. La seva tesi és "El Déu que arriba a l’home, segons Joseph Moingt". Ha treballat en el ministeri de la joventut a Bèlgica i és coordinador regional de Entraide&Fraternité, ONG per l’educació d'una ciutadania global i solidària.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Principis

* Moingt cerca la veritat profunda del cristianisme i les seves implicacions per a la vida de l'Església.

* Per a un cristianisme del futur, cal seny i prudència. S'ha d'acabar el cristianisme gregorià i medieval.

* Abans de transformar el món, hem de transformar-nos a nosaltres mateixos; hem de renéixer de l'Esperit.  

* L'Església, fidel a la revelació, ha d'infondre a les seves estructures l’esperit del cristianisme.

1. La fe com a únic fonament  

* Amb l'Esperit penetrem en el més rellevant de la fe cristiana, sempre en relació amb el món i la història.

* La religió vincula els homes amb la deïtat i és útil quan marca un camí cap a Déu.

* Jesús relativitza l’obediència a la llei religiosa i posa tota la seva força en l'ètica. 

* El cristianisme porta a la llibertat de la fe, que és fonament de l’alegria de viure sense proves ni garanties, però amb l’exercici responsable de la caritat.

2. La fe viva

* La fe fomenta la llibertat d'estimar, però també de pensar, repensar i reformular les veritats essencials per fer-les comunicables, segons la racionalitat moderna, seguint sobretot la seva font evangèlica.

* S’imposa a l’Església un deure de racionalitat. Cal sortir de l'esquizofrènia actual: es nega al teòleg qualsevol treball crític sobre el dogma, mentre que l’exegeta pot escrutar lliurament les Escriptures.

* El dogma catòlic s'elaborà condicionat per representacions mitològiques de l'època. Avui s'ha de reformar; la llengua envellida que té no pot afrontar noves situacions i nou reptes.

* L’Esperit confia a tots els cristians la llibertat de fer que la fe parli entre ells i al seu voltant.

* Restaurar la comunicació, interna i externa, dins l’Església és una tasca adequadament teològica.

* Darrere la paraula "Església" es troben tots els cristians; la teologia és la intel·ligència tot compartint la fe.

* El veritable centre neuràlgic del cristianisme és el baptisme.

* Les comunitats cristianes del segle II volien evitar ser considerades secta religiosa i preferiren definir-se com a escoles de filosofia, "escola de Logosˮ.

* El debat intel·lectual va mantenir un lloc important en les seves reunions, on també participaven els pagans, cosa que no va impedir que aquells cristians estudiassin les Escriptures i s'implicassin en l'oració.

3. La fe baptismal

* La fe baptismal és la pedra angular sobre la qual cal reconstruir l'Església.

* El baptisme marca la filiació divina adoptiva.

* Tot intent de reconstruir l'Església a partir de la figura del sacerdot està condemnat al fracàs.

* El clericalisme –que avui es manifesta amplament a l’Església catòlica– és generat per una estructuració de ministeris pensats a partir de l'absorció del sacerdoci baptismal.

* Jesús no va imposar enlloc la reactivació del sacerdoci de l'Antic Testament.

* El sacerdoci actual començà al segle II i s'afermà amb la reforma gregoriana i el concili de Trento.

* Cal una nova “co-ciutadania cristiana, més enllà de la millora de relacions entre clergues i laics.

* L'actual dicotomia de clergues i laics és infidel a l’esperit del cristianisme.

* Un problema crucial consisteix en poder coordinar la vida de la ciutat cristiana i la de la ciutat secular.

* No es tracta d'ordenar o no ordenar les dones, ni d'autoritzar casar-se els sacerdots, sinó d'inventar un nou ésser eclesial complet, una “co-ciutadania”.

* La solució no consisteix en reforçar les files del clergat; l'Església no desapareixerà per falta de sacerdots.

* Cal retornar la paraula que antigament gaudien els fidels; cal un nou impuls a les comunitats cristianes.

4. Comunitats de fe

* És imprescindible fer la reestructuració de l’Església i de la seva missió al voltant del sacerdoci baptismal.

* Tota reforma de l'Església s'ha de fer en la direcció en què l’Esperit reuní els primers deixebles, situant-los en petites comunitats amb vocació no religiosa, sinó missionera.

* El futur del cristianisme és potenciar els laics, mitjançant petites comunitats creades per satisfer necessitats socials, no religioses; la missió cristiana serà dictada per la relació que tingui amb la societat.

*  La comunitat parroquial és una divisió administrativa de l'Església.

* Les persones que vulguin parlar amb els cristians sobre els seus problemes seran sempre ben rebudes.

* Hi haurà llocs de debats a la llum de l’evangeli; creients i no creients podran tractar-hi problemes de la vida.

* La reconciliació seguirà el model paulí; no segons el model arribat segles després.  

* Les comunitats cristianes, fonamentades en el sacerdoci baptismal, tenen, no el "dret", sinó el "deure" de celebrar l'Eucaristia redescobrint el sentit genuí i fraternal del "Sopar del Senyor".

5. La fe com a “humanisme evangèlic”

* El cristianisme no és una religió més, sinó la revelació d’un nou humanisme: el de l’evangeli, amb una idea nova de Déu: "pare", "mare" de tots els éssers humans, independentment de raça, cultura o religió.

* El cristianisme se centra en la figura paterna de Déu, que transcendeix i relativitza tots els particularismes.

* Jesús no deixà als seus apòstols ni codi, ni ritu per establir una nova religió; només invocà l’Esperit per compensar tot el que fos nou en el cristianisme.

* L'humanisme evangèlic exclou qualsevol dominació –inclosa la del clergue sobre els laic–, desperta la consciència personal i condueix a la maduresa adulta.

* En forma de paràboles Jesús convida a buscar a Déu —i el seu regne— en les realitats diàries.

* Amb Jesús, ja no es tracta de venerar Déu en el culte, sinó d’estimar el proïsme, trobant així l’absolut de Déu; Déu viu al cor de la humanitat, al cor de la nostra història humana. Aquesta és la veritable religió.

* Déu no és el déu llunyà i inaccessible de la filosofia, ni el déu totpoderós i màgic de la religió. Al contrari, Déu és proper i habita a la seva Creació.

* La salvació no és objecte de coneixement ni de creença, sinó que és el regal gratuït que podem entendre millor amb l'exemple de la vida i la mort de l’home Jesús.

* El Déu de Jesús no passa pel culte religiós ni per la filosofia, sinó per la reflexió de l’home sobre ell mateix.

* Només puc conèixer Déu si em conec a mi mateix.  Ell dóna sentit a la meva vida per viure humanament.

* "L'humanisme de l'evangeli" té la capacitat d'expressar la fe en llenguatge comú i entenedor.

* Els trets fonamentals: amor al proïsme i perdó dels enemics, es poden expressar de manera sempre nova.

* L'humanisme evangèlic ha de penetrar l’Església, renovant la tradició massa tapada amb el “vel” de la religió.

Conclusió

* El cristianisme no té futur sense un despertar necessari de l’esperit crític.

* És imprescindible repatriar les veritats essencials de la fe en el terreny de la història.

* La veritable llibertat  es troba en la renovació del pensament.

* L'Església ha de ser una comunitat universal cercant la veritat i realitzant el compromís humà cap a l'etern.

Col·loqui

* Jesús no designà mai ministres consagrats; aquest fet històric ha de ser valorat seriosament.

* La desviació històrica d'instituir sacerdots començà al segle II, tot i que els ministeris laïcals ja existien. En etapes successives es retornà a l’esperit de l'Antic Testament ordenant bisbes i preveres.

*  L'Església imposà el sacerdoci ministerial que, de segle en segle, absorbí tot el sacerdoci baptismal.

* Cal reinstaurar el ministeri baptismal que pot tenir moltes manifestacions i formes, fins i tot temporals.

* El teòleg Schillebeeckx (1914-2009) i l'historiador Faivre (1945) demostraren que abans del segle VIII no hi havia separació entre clergues i laics; tots els ministeris eren assumits per la comunitat.

* Moingt és contrari a l’ordenació de les dones i dels homes casats, perquè aquest fet enfortiria el clericalisme.

* La dona i l'home casats poden proclamar l’evangeli per raó del sacerdoci baptismal.

* La separació entre tradició apostòlica i tradició de l'Església és una "desviació històrica" ​​del segle II.

* La política actual de l'Església cerca una coartada per defugir els canvis que necessàriament s'han de fer.

d

d

d

d

d

d

d

d

d

d

d

d

d

d

d

d

d

d

dd

d

d

dd

dg

g

4

TEOLOGIA DEL "PROCESS" o RENOVACIÓ DEL LLENGUATGE TEOLÒGIC

—Jean-Marie de Bourqueney—

                                       

Jean-Marie de Bourqueney és pastor de l'Església protestant, teòleg i escriptor del corrent liberal protestant. Defensa el diàleg teològic, principalment amb la Teologia del "Process", la prevenció  sociopolítica i el diàleg interreligiós.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Pressupòsits

Pot ser la felicitat objecte de la teologia? No és una pregunta nova, però és una pregunta molt complexa perquè, qui pot definir la felicitat? Els sistemes que ho han volgut fer són totalitaris: soviètic, nazi... com també ho són les esglésies cristianes quan defineixen en lloc de la gent.

* La teologia és una obra d’humilitat i d’invenció creativa i en ella la felicitat té una missió important.

* A l'Evangeli, al baptisme de Jesús (Marc 1: 9-11), la veu celestial conclou amb ""En tu he posat tota la meva alegria (eudokèsa)".

* Les Benaurances, amb una altra paraula, parlen de ser "feliços" (makarioi).

* Als discursos de comiat, a l’evangeli de Joan (capítols 13 a 17), Jesús diu: "Ningú no us prendrà aquest goig." La paraula utilitzada és "chara", que té la mateixa arrel que "gràcia" (carisma, do, regal). L’alegria i la felicitat són fruit del treball personal i de la recepció d'un regal.

* Per a Agustí d'Hipona (anys 354-430), la felicitat és una dimensió només assolible més enllà de la vida.

* Per a Tomàs d'Aquino (anys 1224-1274), la felicitat és la forma del viatge cap a Déu.

* Els teòlegs del "Process" reflexionen sobre el dinamisme creatiu de Déu fonamentats en el "gaudi", paraula que indica com la felicitat és un "procés", no un estat estable i posen la "jubilescència" (procés de creixement en el jubili, goig, gaudi...) com a finalitat de la teologia.

I. LA TEOLOGIA DEL PROCÉS o DINAMISME CREATIU DE DÉU

*  Primer ens cal una filosofia per fer el necessari canvi de paradigma per comprendre la realitat.

* Després la teologia es fonamenta en la filosofia d’Alfred North Whitehead (1861-1947), la qual, en lloc de veure éssers o coses que provoquen esdeveniments, ens convida a veure el nostre món com un flux, un procés d’esdeveniments successius; aquests esdeveniments fan el món.

* Des del petit còdol fins a l’ésser humà, tot és el resultat d’una successió d’esdeveniments,

* Hi ha interminables interaccions que configuren el món. Cadascun de nosaltres prové d’un primer esdeveniment: la trobada de dos gàmetes, femení i masculí, com a punt de sortida inicial.

* La pedra no decideix, però l’ésser humà, mitjançant la seva consciència, pot dirigir esdeveniments donant-los una intencionalitat subjectiva i personal.

* Whitehead proposa anomenar "Déu" totes aquestes possibilitats obertes; així "Déu" es troba més a la vora de la intencionalitat que de la causalitat. Això suposa una revolució teològica: Déu, com a energia!

* Durant dos mil anys els humans s'han esforçat per definir Déu com un ésser totpoderós i causa de tot. Conseqüentment, l’ésser humà en un titella en mans del gran titellaire diví, més o menys simpàtic, segons els temps i les teologies.

* Ha esdevingut una necessitat urgent lluitar contra els antropomorfismes aplicats a Déu.

* Alliberar l’ésser humà també és alliberar-lo dels seus llenguatges alienants i culpables.

* Déu és el significat, no la causa original. Ell és l’energia, la força motriu; no la persona que ho decideix tot en un “gran misteri”, que fa felices algunes persones, i d’altres tràgicament i escandalosament infelices.

Sorgeixen cinc conseqüències de la revolució provocada per la Teologia del "Process":

1. Déu no obra mitjançant la causalitat. La història de Josep n'és una lliçó: "Del mal que m'has fet, Déu l'ha convertit en bé!" (Gènesi 50,20). El mal no és causat per Déu, sinó pels onze germans, però Déu transforma el mal en bé donant sentit als esdeveniments futurs. El perdó intervé com a superació i nova creació.

2. El problema del Mal. La teologia del "Process" exclou qualsevol forma de responsabilitat de Déu en el mal. Dos exemples bíblics il·lustratius:

* Gènesi 1: La creació té lloc cada dia; el dinamisme creatiu de Déu s’oposa a la “caotització” del món.

* El text "makarioi" (feliços) de les Benaurances es tradueix dinàmicament:"en marxa"... La nostra existència sempre està sota la presa de decisions i, per tant, en moviment. La mort és la quietud total.

3. Déu no és una "persona". Déu es concebut més aviat com una energia present en tot, en tot ésser: pan-en-teisme”, Déu és en tot, però al mateix temps Déu ho supera tot; no està contingut en cap ésser.

4. Orientació teològica. La tasca és ara llegir el món per trobar-hi, reconèixer i desxifrar el rastre de l'energia creativa de Déu. La teologia vol llegir "Déu" en totes les realitats de la vida en nom del convenciment d'una interacció global en tots els aspectes de la realitat; sols després s'intentarà definir Déu.

5. L’ésser humà és complet. La teologia del "Process" és decididament humanista; exclou qualsevol forma de submissió a poders aliens dins la societat i dins la religió. Sempre s'ha d'implicar en la justícia social.

II. REVISIÓ DELS PRINCIPALS TEMES DE LA TEOLOGIA

Suposa una revolució en el llenguatge i en la concepció del món, de la teologia, de Déu i de la fe.

1. Déu. Rebutjam el patriarcat diví, la masculinització de Déu que els homes han fet durant 2000 anys.

* Hem tardat molt temps per redescobrir els "atributs" femenins de Déu a la Bíblia.

* L’energia de Déu ens permet anar més enllà de la qüestió de si és “Pare” o “Mare”,però el debat per concebre Déu com persona o energia és perenne.

* Déu és poderós, però no ho fa tot; Déu és còsmic.

* Invocam Déu com a energia i força, més que com a persona.

2. El Crist. Durant els primers quatre segles els debats sobre Crist foren sobre si era "home" o "Déu".

* En Jesús hi ha una correlació completa de la seva voluntat amb la de Déu; tenen el mateix "objectiu".

* La qüestió no és creure en la divinitat de la seva "naturalesa", sinó en la voluntat de Déu encarnada en un home; Jesús és la manifestació de la voluntat de Déu per a nosaltres.

3. L’Esperit Sant. Les seves característiques foren definides, a Nicea l'any 325, en el context d’una controvèrsia teològica en relació amb l’arianisme. Des del segle IV fins al segle XXI hi ha hagut una lenta evolució en la interpretació de la Trinitat.

* Calvino anomena l'Esperit Sant “testimoni interior”, presència íntima de Déu en nosaltres.

* El lector o l’oient del text de la Bíblia pot rebre el text com energia íntima que posa en moviment un procés que provoca una interacció entre Déu i l’ésser humà.

4. L’Església no pot ser immutable; només ho és la mort.

* L'Església, en sentit etimològic, és una comunitat i com "evangèlica" ha de portar bones notícies.

* Ha d'afavorir les interaccions que obren el camp dels esdeveniments renovadors i salutífers. 

5. El culte és una simbolització del dinamisme creatiu de Déu. Podríem comparar l'estructura del culte amb la història mitològica de Gènesi: no com es va crear el món, sinó com es viu en el present. Situar el text bíblic en la situació viscuda pels fidels promou el procés de viure en jubili,goig, gaudi.

6. El pecat és la "bretxa" entre l'objectiu de Déu i el de cadascun de nosaltres. És el falliment en el nostre dinamisme creatiu; lluny de fer-nos sentir culpables, ens permet domesticar la fragilitat de la nostra condició humana. Creure’t tot poderós i perfecte ens porta a les pitjors decepcions. Acceptar-nos com som, ens pot permetre estimar-nos.

7. L'oració. Unir-se en pregària és unir-se als altres. Pregar és beneficiar-se de l’energia de Déu, de manera que puguem estar en el flux d’esdeveniments i interaccions. Hi ha múltiples formes d’espiritualitat i d'oració: des del silenci solitari fins a l’elogi col·lectiu, incloent l’art i l’acció social.

8. El més enllà. La Bíblia és sòbria en aquest aspecte; sempre expressa la convicció d'una presència divina en la vida, en la mort i en el més enllà de la mort, del qual res no descriu, però afirma que cada petit fet es converteix en una causalitat d'esdeveniments posteriors. Res no mor per complet; si la mort d’un ésser humà és per a nosaltres una separació radical, el que queda de la vida continua, potser en un altre lloc, certament aquí també.

9. L’ètica. Ens trobam en una ètica del jubileu. És una ètica d’adaptació al flux d’esdeveniments que succeeixen. L’ètica és per a la felicitat, però com concretar la felicitat? Com concordar fe i ètica?

Uns moments per al diàleg.

* Per al filòsof, Déu és el conjunt de possibilitats on Déu proposa i l’home disposa.

* En la mort de Crist Déu és afectat. Déu pateix amb nosaltres, de manera que és un Déu compassiu.

* Per què sempre volem definir Déu? En llenguatge del "Process", Déu no és una persona.

* En la teologia del "Process" no es defineix qui o què és Déu; es fa la representació que l'home té de Déu; és un discurs sobre Déu, no una definició de Déu.

* La teologia del "Process" és una forma de vida on Déu és l'energia que em permet avançar a la manera de les Benaurances: "Feliços els qui...": "En marxa!" El més important per a mi és intentar ser agent de vida.

* Tinc una oració de silenci; la meva pregària personal és estar tranquil i segur.

f

f

f

f

f

f

f

f

f

f

f

f

f

                                                                        fff

f

f

f                                                                                                                                                      5

COM HE TRADUÏT EL DARRER LLIBRE DE SPONG

 —Roger Gautier—

Roger Gautier fou professor d’anglès en un institut catòlic de secundària a Nantes. Descobrí John Shelby Spong i quedà meravellat del seu pensament. Proposà a Éditions Karthala traduir el seu darrer llibre "Unbelievable", que l'any 2019 es publicà en francès amb el títol "Pour un christianisme d’avenir" (Per a un cristianisme de futur).

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

* Tot i tenint en compte l'adagi "Traduir és trair", he intentat traduir fidelment el pensament de John Shelby Spong, perquè tota traducció és un desplaçament, però no ha de distorsionar el sentit original.

* Als Estats Units, al febrer de 2018, Spong oferí el seu darrer llibre "Unbelievable" (Incrreïble); em va captivar i em motivà a traduir-lo. El llibre sortí en francès el febrer de 2019.

* Spong pensa el mateix que jo: simple cristià, tot i desconcertat per la immobilitat de les formulacions dogmàtiques, del llenguatge religiós i litúrgic, i dels ritus immutables congelats durant segles.

* Mai m'he aturat de cercar l'autèntic cristianisme, però ¿com compartir aquesta recerca amb els meus éssers estimats, fills, néts? Tots estan batejats, i els més grans han realitzat voluntàriament la seva professió de fe i la seva confirmació, però, amb raó, es fan preguntes fonamentals; busquen una religió que sigui atractiva i doni sentit dinàmic a les seves vides.

                                              

* El 31 d'octubre de 1517, el monjo Martí Luther es va apropar al portal de l'església de Wittemberg, a Alemanya i hi fixà un manifest sobre el que per a ell havia de ser l'Església; així començà la Reforma. Avui, però, ni les antigues creences, ni aquella Reforma, no poden despertar la fe viva.

* El llibre "Unbelievable" presenta un manifest de Spong per a una reforma actual i necessària. És una respiració d'aire fresc, una alliberació de la ment, restableix la meva fe entenent Déu d’una altra manera: "Déu no és un nom que ens veiem obligats a definir; Déu és un verb que estam convidats a viure ". Per a Spong Déu és la Font de la vida, la Font de l’amor, la Font de l’ésser.

* Spong obre vies de recerca i fa una crida urgent a la reforma. Deconstrueix determinats imaginaris, situa al seu lloc i passa de creences avui increïbles a una fe arrelada a la realitat. Fa la tasca de desenvolupar l’essencial; Spong l'anomena reforma “per a un cristianisme de futur” i aquest és el títol de la traducció francesa de "Unbelievable" (Increïble).

* Increïble, en anglès, és un títol força provocador, però en llengües llatines pot significar també "impossibilitat". El llibre ofereix la possibilitat d'una nova i necessària "reforma". Per tant, no es tracta simplement de despullar velles creences, sinó de dirigir cap al futur: és per això que el títol "Per a un cristianisme de futur" escau molt millor.

g

g

g

g

g

g

g

g

g

g

6

REFLEXIONS SOBRE ELS LLIBRES DE SPONG

—Lucienne Gouguenheim—

Lucienne Gouguenheim treballà en educació superior; la seva recerca es centrà en la física i la cosmologia extragalàctiques. És autora de mètodes astrofísics: "Com conèixer i entendre l’univers" i membre del grup Testimoni Cristià de París, on l'any 1996 va néixer l'associació We are the Church (NSAE).

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

* He conegut i estudiat els llibres de Spong en grups oberts als problemes del món i amb mirada crítica al funcionament de l'Església catòlica. Sempre m'he quedat amb el desig d'aprofundir més.

* És cert que en els llibres de Spong hi ha una part de "deconstrucció", però al mateix temps presenta propostes positives i crida la gent a un futur religiós viu, ric i atractiu.

* Spong repta a nous camins plens de sentit per a la vida, diferents de l’ensenyament tradicional.

* A l'últim llibre "Per a un cristianisme de futur", Spong repeteix que, tot i atrapats pel vocabulari, només podem "explicar" amb paraules humanes l'experiència d'una fe viva.

* L'obra de Spong dóna "menjar" al pensament, obre portes i fa que el lector cerqui sentit.

* Spong comparteix preguntes, sense imposar mai solucions. Condueix per un camí que opta per una altra cara d'Església i de Societat: és el camí de la Bona Nova. "Correspon a cadascun de nosaltres escriure el Cinquè Evangeli a través de la nostra vida".

* Per què la teologia en general defuig el tipus d'investigació i transmissió que fa Spong? I també per què no el té en compte la formació proporcionada als clergues en seminaris i als laics en els instituts catòlics? * El que s’oposa a la difusió d’investigacions com la de Spong és la preocupació per no desestabilitzar els anomenats “petita gent”, els qui que tenen “fe popular”. Però cal insistir: la base és intel·ligent i requereix aliments sòlids.

* La formació que dóna actualment la teologia no va més enllà de transmetre "la fe de l'Església", és a dir, un contingut ja preestablert, però no una metodologia que permeti pensar per si mateix. En el camp del coneixement científic, les noves idees no s’imposen ni es rebutgen sistemàticament a priori; sempre són objecte d’estudi, debat, aprofundiment i remodelació, si cal. Cal reconèixer l’aparició de nous paradigmes que fan obsoletes les velles maneres de veure. Galileu va ser condemnat l'any 1633 perquè no tenia proves que el Sol, i no la Terra, ocupàs el lloc central del sistema solar. La prova va venir l'any 1687 amb Newton amb la teoria de la gravitació. Galileu finalment va ser rehabilitat pel papa Joan Pau II l'any 1994!

* Cal qüestionar la manera com l’Església construeix la seva teologia. Des dels Estats Units la monja franciscana Ilia Delio afirma que el científic, com el teòleg, han d'analitzar eines i mètodes ("La teologia necessita una revisió radical ", 2019).

* Per què els teòlegs es resisteixen a les idees de la ciència moderna? Teilhard de Chardin considerava que qualsevol religió que es manté desvinculada de la terra i del moviment de l’evolució condueix a un "teisme poc convencent" o a un "teisme", que no és un rebuig de Déu, sinó un rebuig de la religió desconnectada dels impulsos de la vida còsmica. * La religió és una dimensió vital de l'evolució, una nova unitat, una nova planificació que actualment s'està realitzant al nivell d'Internet i de la comunitat mundial. * Plató, Aristòtil i l'hel·lenisme en què s’ha formalitzat el dogma cristià i ja no funcionen igual; han sorgit nous filòsofs moderns que avui formen part del corrent de la fenomenologia i la deconstrucció.

Necessitem una teologia capaç de parlar a un món canviant; necessitam una Església capaç de portar vida a un món en moviment.

f

f

7

UN TREBALL DE GRUP EN RESURRECCIÓ, MITAT O REALITAT?

—Noël Barré i Loïc de Kerimel—

Noël Barré, membre de la comunitat jesuïta, fou consiliari d'equips d'ACO, milita al CFDT i treballa a l'associació Culture et Liberté per a la formació i la cultura popular.

Loïc de Kerimel, casat i amb quatre fills, fou mestre de filosofia durant 35 anys, dirigeix ​​un taller setmanal de filosofia i és membre de l'Associació Cristiana.

Un i l'altre són membres del grup d’animació i formació permanent de la diòcesi de Le Mans. El curs 2017-2018 organitzaren un taller de lectura del llibre de Spong: "La resurrecció, el mite o la realitat?.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

 * Noël Barré: Durant més de vint anys, he animat "itineraris" que ens dugueren a apropar-nos a textos de la Bíblia, a les anomenades encícliques socials i als decrets del Concili Vaticà II. També tractàrem el llibre de Spong: "La resurrecció, mite o realitat?". Vull aportar la meva experiència com a sacerdot obrer els anys 1965-1985, i com a acompanyant d’equips d'ACO.

* Loïc de Kerimel:  El fil conductor d'aquesta presentació sigui la relació intel·ligència-fe. Llegir i treballar el llibre de Spong "La resurrecció, mite o realitat?" canvià la nostra visió del cristianisme: creure en un conjunt de proposicions dogmàtiques, o millor anar al nucli: "Si Crist no ha ressuscitat, inútil és nostra fe". En el procés passàrem per: estretor, desestabilització, felicitat intel·ligent i alegria de creure.

QUATRE ETAPES:

1. Punt de partida: estretor. Obligar-se a creure coses que la intel·ligència es resisteix a admetre provoca esquizofrènia. Es renuncia a exercir la intel·ligència per no posar en perill la fe. Alternativa: deserció de molts creients, incapaços de suportar l’increïble que havien intentat creure. Hi ha altres formes de fe més enllà de la que afirma dogmàticament coses poc intel·ligibles.

2. Comença la desestabilització. Negam "velles certeses": la fe es resisteix a adaptar-se a la intel·ligència. La "fe del carboner", que servia per consolidar l'autoritat clerical,  mostra dificultats per sobreviure. Trobam diverses explicacions, fins i tot contradictòries: resurrecció/exaltació, Jesús ressuscitat a Jerusalem/Galilea, primeres aparicions a apòstols/dones... La nostra Església rebutja estudi i investigació?

3. Felicitat de la intel·ligència.

a) Descobrim el mètode "midrash" (estudi, investigació) sobre el rerefons històric-cultural-lingüístic del text bíblic.

b) Trobam enllaços insospitats entre Antic i Nou Testament (influències dels salms, la saga de Moisès, Elies i Eliseu als llibres de Reis, les cançons del servent a Isaïes, etc) on les persones del temps de Jesús intenten desxifrar el significat.

c) Comprenem que els textos s’escriuen a partir d’una mirada retrospectiva; per exemple en el camí d’Emmaús sota l'experiència dels esdeveniments anteriors.

d) Denunciam la irresponsabilitat pastoral que dóna prioritat a les devocions i descuida l’estudi, la cultura, l’exercici del pensament crític, etc.

e) La força de la “intel·ligència” pren la seva autonomia.

4. Alegria de creure: reconciliació d'intel·ligència i fe.

* Trobam coherència amb la fe, tot descobrint la veritat que gradualment sorgeix arrasant les impossibilitats que l’havien confiscada.

* Es volia protegir la gent corrent d'aquesta veritat: que Jesús fes de la seva mort l’acompliment de la seva vida i que ens convidi a fer el mateix (tornar a despertar, “aixecar-nos”, ressuscitar). La fórmula de Pau és vigent i plenament significativa: "Si Crist no ha ressuscitat, inútil és nostra fe". 

* No cal creure en el "renaixement corporal" (resurrecció corporal) de Jesús després de la seva mort. L'important és experimentar la solidesa i fecunditat de la forma de vida exemplificada per Jesús. 

* L’experiència de Pasqua, que exposa Spong, dóna sentit i és comunicable, perquè és intel·ligent.

* La fe popular és respectable, però no està exempta dintel·ligència crítica.

* En quines condicions les religions populars poden avançar cap a la fe en un Déu alliberador?`S'ha d'ajudar les persones que viuen la religió popular a no tancar-se en una religiositat alienant, a obrir-se  al descobriment d’un Déu alliberador.

Sis condicions per a una fe alliberadora:

1. Deixar-se tocar pel crit dels oprimits.

2. Cercar i comprendre estratègies d’acció.

3. Atenció a l'avenç social i a la formació de criteri.

4. Acollir un món radicalment nou, anomenat "Regne" en els evangelis.

5. Participar en accions que enforteixen la nostra debilitat.

6. Constituir comunitat.

---------------------------------------------------------------------------------------------

* Es tracta de viure enmig de la gent, canviar de perspectiva, de mètode, d'estil de vida, de visió política.

* Això ajuda a millorar la lectura de l’evangeli en grup, però no hi ha gaires grups que ho facin.  

* Ens arriba la crida a lluitar contra el clericalisme.

* Malgrat un 90% dels aquí presents som "caps blancs" (persones d'edat), estam disposats a avençar.

g

g

g

g

g

g

g

g

g

g

g

g

g

g

g

gh

8

EL PROTESTANTISME LIBERAL

—Jean-Marie de Bourqueney—

* La paraula liberalisme té diverses definicions. Als Estats Units, un liberal és algú d'esquerres; a Europa, és algú de dretes. El liberalisme s’assembla més a un viatge: prefereix caminar, avançar...

* Al protestantisme hi ha diferents orientacions de liberal. Liberal és algú que pensa a priori que el seu oponent té raó. En el liberalisme protestant hi ha l’ètica del diàleg que es caracteritza pel diàleg i la investigació. Per al liberalisme protestant la fe és primerament la llibertat individual.

* Spong es troba en la línia de desenvolupament de l’exegesi històrica-crítica, feta en el segle XIX pels protestants liberals. Avui és compartida per moltes tendències (no, pels evangèlics fonamentalistes). Fou una lluita contra el literalisme i posa el text bíblic en el seu context històric, cultural i narratiu.

* Per als protestants la Bíblia no és la paraula de Déu, sinó que és "l'eco de la paraula de Déu"; són textos escrits pels homes, en la seva cultura, on cadascú es fa ressò de l’experiència de Déu viscuda.

* Els protestants mai no fem servir l’expressió “fe de l’Església”, perquè consideren que l’Església és  conseqüència —i no causa— de la fe dels creients.

* Els protestants tenim el diari "Évangile et Liberté". La seva línia editorial és: - Primacia de la fe sobre les doctrines. - Vocació de l’home a la llibertat. - Necessitat constant de la crítica reformista. - Valor relatiu de les institucions eclesiàstiques. - Desig d’aconseguir una fraternitat activa. - Preocupació per la veritat del missatge evangèlic. - Rebuig el sistema autoritari. - Primat de la fe sobre les doctrines.

* La vocació de l'home a la llibertat és fonamental en el liberalisme. Cal reformar l'Església reformada; les institucions eclesiàstiques tenen valor relatiu. Hi ha els qui lluiten pel poder a l’Església; jo només hi veig possible el servei. Cal fer realitat la fraternitat activa entre les persones, sense distincions.

* El liberalisme protestant està sovint marcat per la seva dimensió de cristianisme social; els liberals estan molt compromesos amb el món. Tots som fills de Déu; crec en la salvació universal.

* Alguns grans teòlegs protestants:

—Rudolph Bultmann, teòleg i exegeta. Amb la desmitologització reinventà la relació amb els textos bíblics. No destruí el text, sinó que el reconstruí traient del seu nucli principal el significat més profund.

—Dietrich Bonhoeffer, pastor i teòleg. El cristianisme es desenvolupa a partir del que surt de la religió.

—Paul Tillich, teòleg "a la cruïlla de camins". Cal una teologia connectada amb cultures i conviccions.

—Albert Schweitzer, metge, músic, polític, fisòsof i teòleg. Va afirmar la universalitat de la salvació.

Quatre tipus de liberals: 1) Liberalisme racionalista. Vol trobar sentit de manera racionalista. 2)Cristianisme social. Lluita contra els flagells socials i es compromet amb la societat. 3) Protestantisme pietista. Valora el sentiment religiós i la racionalitat de l’expressió teològica. 4) Cristianisme existencial. Exerceix el testimoniatge que li atorga la fe.

* Abans de llegir un text bíblic, dic: "Senyor, il·luminau-nos perquè a partir d'aquest text escrit per la mà dels homes pugui aparèixer en nosaltres la vostra paraula." Avery Dulles, cardenal jesuïta mort l'any 2008, afegia: "L’escriptura no és revelació, sinó la col·lecció de testimonis de la revelació".

g

f

f

                                                                                                  9

DIÀLEG

—Realitzat al final de dia 5 d'octubre de 2019—

1. Marlène Tuininga. Vaig rebre el baptisme als trenta-cinc anys, després d'un llarg catecumenat de dos anys dins l'humanisme evangèlic. La gent cristiana que trobava es volia deslliurar de la religió, però a mi la teologia de l’alliberament em va transformar. Com reaccionarien els fills i néts davant el  que desenvolupam aquí? Què podem deixar als nostres descendents després de llegir Moingt i Spong? Ell no necessiten alliberar-se de la religió perquè no hi entraren, però tots, vells i joves, ens hem d'alliberar dels vicis de la societat actual.

 k

2. Hubert Massin. Com s'arriba a una noció de Déu no teista?

k

3. Jacques Musset. En temps de Jesús, Déu era anomenat amb diverses denominacions: Pare, només n'era una. En els salms hi ha infinits títols donats a Déu: roca, llum, font... títols tots relacionats amb l’època i la situació de les persones que els expressaven. Al meu petit llibre "Vers la source cachée; psaumes pour notre temps (Cap a la font oculta; salms per al nostre temps) no pronuncio mai la paraula "Déu" perquè vull que el meu text pugui ser llegit pels no creients, ja que l'experiència humana és igual per a tothom; és una experiència íntima que sentim quan intentam ser simplement humans i això ens dóna un sentit de transcendència.

4. Serge Couderc. Spong parla místicament de Jesús, desglossant fronteres tribals i religioses,  prejudicis i estereotips.

5. Clément de Paris. La nostra generació s’ha format en el pecat original, la culpabilitat i la confessió; va ser així durant tota la meva educació religiosa. Finalment vaig poder descobrir a través de les Escriptures —sobretot de l’evangeli— que el punt principal és l'amor. Amb els infants he  intentat molt humilment parlar d’amor i no de pecat, com fa l'evangeli.

6. Alain Goy. Li arriba a la jerarquia catòlica el que diem? Ho ignora completament? Tenim un grup reduït que treballa en les dificultats del llenguatge de fe i potser hi ha altres persones que escolten; no hem de desesperar.

7. Robert Ageneau. Fins al final del segle XIX i principis del XX hi ha hagut greus dificultats dins la teologia catòlica. La crisi modernista paralitzà i bloquejà la investigació teològica i filosòfica. Jo vaig entrar a la congregació de l’Esperit Sant i vaig ser ordenat sacerdot, però l'any 1974 vaig tornar a l’estat laic. Em vaig sentit més lliure; calia trobar nous camins. Em marcà l’itinerari de Marcel Légaut, nascut el 1900; ell fou un dels joves cristians que, als anys vint, cercaven un nou alè intel·lectual en el cristianisme. El trobà i comunicà, a partir de 1970, un missatge filosòfic i teològic de gran abast, encara avui vigent.

              Cal advertit que els dos grans mitjans de comunicació catòlics a França, el diari La Croix i el setmanari La Vie, no han publicat encara cap línia sobre els llibres de Spong. Sens dubte hi ha ignorància, per no dir censura, però jo hi veig la tradició del catolicisme francès oficial que no aprofita l’enorme riquesa de l’exegesi moderna. Per què no dir en veu alta, per exemple, que Jesús va néixer com tots els humans d’una unió entre un home i una dona? Que podria ser un fill il·legítim, segons molts detalls dispersos en els mateixos textos dels evangelis? Per què seguir parlant de concepció virginal? Per què negar-se a obrir els dogmes a una exegesi històrica i crítica tot seguint la Bíblia? Parlar així no representaria un catolicisme més creïble per a les nostres societats modernes? Però avui tenim un cristianisme poc atractiu i mínimament transmissible als joves.

           Els catòlics hem de ser més dinàmics, més innovadors, menys establerts en el conservadorisme, perquè el cor de la crisi catòlica es troba no només el mode eclesiàstic de governar, en els abusos sexuals, en una cúria romana irreformable...; es troba sobretot en la caiguda d’estima que viu el catolicisme a Europa. Es tracta d'oferir i donar testimoni a les generacions d'avui que el missatge de l'Evangeli és obert, lliure, atractiu, innovador, i no pot quedar monopolitzat per clergues i teòlegs.

8. Éric Florin. Si volem un Déu de veritat "espiritual"; no un déu que dóna només quan se li demana, déu que atorga si has fet bonda i refusa si has estat dolent. Cal deixar aquest "déu teístic", defensat frenèticament pel poder clerical, que és el déu de Lourdes, el déu de Fàtima. Hi ha molts interessos monetaris darrere del déu teista i la jerarquia clerical actual no vol parlar sobre el tema.

9. Un participant. Podem fer atractiva la religió presentant el que va dir i va fer Jesús?

10. Robert Dumont. Què serà demà l’Església? No pot seguir tenint la pretensió de saber-ho tot; entre altres coses, l'ètica aplicable a qualsevol nova qüestió del nostre temps. Trobo important respondre a la  responsabilitat de viure el missatge de Jesús, de transmetre la fe en el seu missatge. Crec que hem de poder testimoniar aquesta fe viscuda. El dogma i el catecisme rebuts en la meva infantesa i els meus set anys de seminari no donaren els fruits desitjats, però —juntament amb la discrepància dels joves envers el pensament de l’Església—  em dugueren a escoltar el món actual. Em demano, quina és la situació del capellà avui? Cal aturar una Església que proporciona respostes abans d’escoltar les preguntes. Cal "deconstruir", perquè nosaltres ens hem hagut de "reconstruir" sobre bases noves: allò que anomeno “l’infinitament gran” (astrofísica), “l’infinitament petit” (biologia), “l’infinitament profund” (psicoanàlisi), etc. Avui l’Església ja no pot pretendre aportar la resposta definitiva de la seva veritat. L’únic que pot fer és fer-se preguntes a ella mateixa sobre el que és l’ésser humà.

11. Jean-Pol Gallez. Joseph Moingt és l'únic teòleg que demostra que la dicotomia entre clergues i laics no és fidel a l'esperit del cristianisme. Aconsella retirar-se, però no desvincular-se. L’Església institucional està  molt estructurada i és molt potent; així ha funcionat durant segles, però actualment s’està col·lapsant. Ens cal ocupar l’espai que ens pertoca als laics, segons el sentit fundacional de l’Esperit. Aquesta és la meva esperança: accepten la nostra responsabilitat i no tinguem por del que passarà amb l’Església institucional. Hi ha un espai que ens es donat per l’Esperit Sant.

                                                       

12. Paul Blanquart. Ens falta alguna cosa per poder avançar. La crítica al teisme no és només actual; es troba present a la Bíblia. Hi ha dues tradicions a l’Antic Testament: la sacerdotal: d'on surt el teisme mitjançant el clergat que exerceix el culte i els sacrificis; i la tradició profètica que es fonamenta en el servei fratern. En el Nou Testament Jesús renova la tradició profètica i les primeres comunitats cristianes la posen en pràctica. Passat gairebé un segle la institució eclesiàstica gairebé aniquila la via profètica. Avui ens cal recuperar i seguir un Jesús profètic. Si no ho fem així, la fe cristiana no interessarà a ningú.

13. François Dress. A partir del Concili Vaticà II, molts cristians, que no estaven d'acord amb la postura de l'Església, silenciosament la deixaren; i d'ells no es va saber res més. Hi ha gent que no va marxar, la qual a partir dels anys 2000 ha manifestat clarament el seu desacord amb la situació i desenvolupament de l'Església. Nosaltres som alguns d'aquesta gent i també hi ha un nombre considerable de persones que pensen com nosaltres. És formidable saber que no estam sols, però la generació dels nostres fills no té cap problema d'aquest tipus. Queda només la nostra generació, ja envellida. El grup que constituïm, d’aquí a quinze anys, per edat s'haurà extingit. Avui amb el suport de llibres com els de Spong —que són innovadors i sorprenents— podem arribar a persones que tal volta voldran seguir el nostre mateix camí.

h

h

h

h

h

h

h

10 

EPÍLEG

—Robert Dumont—

Robert Dumont, pertany a la segona generació de sacerdots obrers (1965), forma part de l’equip que preparà aquesta jornada d’estudi i publicà l'any 2019 "La condemna dels sacerdots obrers (1953-1954)".

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

* Al final de la nostra trobada del 5 d'octubre, i com  a "conclusió", vull recollir els punts que hem tractat per tal deixar propostes d'obertura per al futur. 

 I. ASSAIG DE NOVES PERSPECTIVES

PUNTS MÉS IMPORTANTS DE LES INTERVENCIONS. No diré res de John Shelby Spong. Són prou eloqüent la seva "Carta als participants", que obrí la Jornada, i la presentació de la seva obra, que ha fet Jacques Musset. Tot i així, vull recordar la crida que ens ha fet perquè treballem la nostra concepció d'un Déu més gran. A més, remarcaré els punts pronunciats que hauríem de seguir reflexionant. Si no ho sé resumir bé, deman la cooperació dels participants. 

1. El pensament de Joseph Moingt

* Al final del segle II dC començà un clergat amb referència al sacerdoci de l’Antic Testament; des d'aleshores el laïcat quedà en minoria. Moingt destaca la situació del clericalisme aparegut al segle II.

* Les primeres esglésies van viure durant gairebé dos segles (o més d'un segle) sense "sacerdot ordenat".

* Durant aquell temps només practicaren dos "sagraments": el bateig i l'"àpat del Senyor”, que sempre tenia la dimensió de compartir entre tots el que aportava cadascú (1 Cor 11, 17-33).

* Les cartes de Pau se situen davant un poble de "laics"; no parlen d'ordenació sacerdotal ni de celibat.

* Seran uns deixebles de Pau, per contra, per regir la comunitat recomanen l’elecció d’un home que gestioni bé la pròpia família. (1 Timoteu 3:1-5 i Títus 1:5-9).

* Les primeres comunitats cristianes, inspirades en l'esperit del Jesús —assassinat a instigació dels sacerdots de l'Antic Testament—  naixeren i es desenvoluparen sense "jerarquització", auto-animant-se amb els apòstols-supervisors. 

* Als segles posteriors es desenvolupà l'organització jeràrquica amb poder vinculant, amb "sacerdots" (homes destinats al sagrat, mascles, fadrins i garants de l'ortodòxia, especialment dels dogmes).

* Aquesta "clericalització es reforçà al llarg dels segles, en particular amb la"reforma gregoriana", feta pel papa Gregori VI (1073-1085); havia estat monjo de Cluny i volgué imposar el seu antic estil de vida als sacerdots que aleshores vivien com tota la gent, amb dona i fills.

* Un altre pas decisiu va fer el Concili de Trento (1545-1563), amb la "Contrarreforma" contra Luter.

* S'hi afegeix el Concili Vaticà I (1870) quan definí la "infal·libilitat papal".

* l’Església ha fet "acumulació de clericalisme" i el Vaticà II segueix la tradició pel que fa als ministeris.

* El papa Francesc sembla no voler qüestionar la doctrina oficial dels ministeris sagrats.

* Tan aviat com una religió emergent pren una certa importància, gairebé inevitablement es dóna a si mateixa una organització, amb les seves lleis, els seus dogmes i sobretot una jerarquia.

* És urgent i necessari que tota l'Església torni a la seva "manera de ser" d'abans del final del segle II.

* L’originalitat del cristianisme s'hauria de transmetre en les relacions amb totes les altres religions: ser religió de sortida, no enclavada en sistemes jeràrquics, dogmàtics i moralitzants, fonamentalment disposada a "seguir Jesús" amb responsabilitat.

2. Cap al catolicisme del "tercer home"

* Una massa de cristians, davant els canvis ràpids i profunds succeïts, han adquirit llibertat personal i ja no se situen, ni com a conservadors, ni com a reformadors. La majoria del poble cristià s'ha convertit en un "tercer home", han mort les grans ideologies del passat.

* Molta d'aquesta gent sortí de l'Església sense fer renou, de puntetes; deixà parròquies, fins i tot  moviments d'Església i quedà amagada o bé segueix reunint-se amb uns pocs amics en equip compartit. La majoria són de la generació anterior a la nostra, mentre que els seus fills ja no es consideren membres de l’Església i, per a la majoria d’ells, els seus néts rarament han estat batejats.

* És difícil preveure com aquesta hemorràgia es podrà aturar en les dècades següents, perquè aquesta és avui la situació del poble cristià.

* El percentatge més gran dels nostres contemporanis —almenys a Occident, incloses totes les religions— és de "no practicant". I el percentage continua creixent.

* El nostre món es converteix en un "món secularitzat" davant el qual l'Església es troba estranya, és a dir, fora de la cultura circumdant.

* Un petit percentatge de creients, els "practicants", cerquen una identitat catòlica tranquil·litzadora i es presenten com a únics representants de la fe, manifestant-se així Església.

3. La qüestió cultural

* Les mentalitats evolucionen lentament al llarg de segles. Durant llargs períodes les Esglésies han fet reajustaments, inevitablement tard i difícilment assumits. Un exemple: Tomàs d'Aquino (1225-1274) dedicà la vida per integrar a Occident el pensament d’Aristòtil, però fou convocat al Concili de Lió (1274) per ser condemnat. Va tenir la sort de morir en el camí cap al concili. Fou canonitzat l'any 1323 i declarat doctor de l’Església el 1569.

* Els desenvolupaments culturals s’han produït sota pressions i exigències de llibertat. A França es reclamà "llibertat de pensament" durant l’època de la "Il·lustració”(segle XVIII).

* L'Església es troba avui fora del pensament modern i, per tant, no té credibilitat. Per tant, ja no es tracta de fer reajustaments periòdics i successius (cures de superfície) del pensament de l’Església; realment cal un gir copernicà de 180 graus.

                                 

4. Reflexions entorn del teòleg Christoph Theobald

* Cal substituir la pastoral tancada, creada durant segles per una Església que es creia totalment segura.

* La responsabilitat del creient ha de consistir en viure plenament relacionat amb Jesús i els altres.

* Igualment el creient ha de ser responsable en els camps de la moral i de la política.

* No es tracta d’expandir coneixements sobre moralitat, sinó d’escoltar-se i ajudar-se mútuament.

* Des de fa dècades queda així resumit el camí: "Digues-me qui ets; a canvi et diré qui som jo!"

* La “hospitalitat santa” ha de ser "hospitalitat sana", que deriva de l'entorn sociològic. L'Església l'ha de practicar; és simplement qüestió d’humanitat, sempre saludable.

* A través dels evangelis puc descobrir la humanitat de Jesús de Nazaret: es manifesta en la seva actitud constant en els camins de Palestina quan troba els éssers humans sense distinció d'edat, de sexe, de situació social, de malaltia o de marginació. Jesús veu, escolta i simplement diu "la teva fe que t’ha salvat".

II. DAVANT LA PRESENT SITUACIÓ, QUÈ PODEM FER?

1. L'Església com a cos de teòlegs

* L’Església no pot pretendre posseir la veritat absoluta, assumint tot el coneixement de l’època. L’Església es veu obligada a poder ser interrogada com qualsevol ésser humà.

* És capaç l’Església de deixar-se jutjar profundament? És capaç de no situar-se part damunt dels altres amb afirmacions que considera indiscutibles? Els seus sacerdots tenen l'exclusiva de presidir l'Eucaristia? El seu dogmatisme ha de bloquejar-ho tot?  El poder central del Vaticà ha de legislar per a tot el món sense tenir en compte les múltiples cultures? Fent de la uniformitat l'arrel de la unitat, no esdevé incapaç de comprendre la diversitat? El centralisme burocràtic avui segueix.

* El  papa Francesc denuncia el «clericalisme», però no arriba a posar-lo en ordre com pertoca.

* Es possible que la cúria romana es reformi convenientment? Joseph Moingt considera que no.

* L'aspecte dogmàtic al qual l’Església està aferrada no és admissible de cap manera; tota persona que pensa seriosament pot comprendre que fou inventat per a una altra època, principalment en temps dels concilis grecs dels segles IV i V, és a dir, per a una cultura precientífica.

2. Per a un cristianisme profètic: denunciador

* La primera responsabilitat de l’Església era, és i serà sempre ser “profètica”.

* Llegint la Bíblia, constatam que abans de Jesús el poble jueu mai no deixà de tenir profetes, la funció dels quals no era predir el futur, sinó interpretar el present, que condicionaria el futur; és a dir, "anunciar" —"denunciar", millor— el que havia de fer el poble "denunciat", quines decisions havia de prendre contra les desviacions del moment. Així "ho denunciaren" els profetes Amos, Osees, Isaïes, Jeremies...

* L'Església ha perdut el seu lloc legítim i la capacitat per proclamar ara la manera de viure el camí de Jesús, perquè ha condemnat molts dels seus profetes d'avui. Això ho ha fet durant segles.

* Però a l'Església li queden "petites restes"; amb elles l'Església pot encara recercar, recuperar i exercir la seva vocació principal: "anunciar i viure el camí de Jesús".

* Alguns exemples: Martin Luther King davant la segregació; el pare Pierre davant la manca d'habitatge; la germana Emmanuelle enfront dels pobres dell Caire; el cristianisme d'alliberament a Amèrica Llatina als anys seixanta; la teologia de l'alliberament amb teòlegs integrats a la comunitat, que foren condemnats per les autoritats eclesiàstiques...

3. No perquè no poguem fer-ho tot, tenim dret a no fer res: Dret a actuar

* En nom del nostre bateig, hem d'escoltar la crida a ser "portadors de sentit" al cor d'aquest món.

* Cal urgir que dones i homes parlin obertament a favor dels valors fundacionals de tota la humanitat.

* Cadascun de nosaltres ha de denunciar el clericalisme, font de tots els mals de l'Església, i ha de decidir cap a on anar per aconseguir la "reconversió" de l'Església.

* Els cristians arribarem a una situació minoritària; per tant, diu Moingt, cal enfortir petites comunitats.  * Cerquem lloc adequat on afinar el propi pensament, tot compartint amb altres la mateixa recerca.

* Amb altres persones properes formem equips per renovar a fons el cristianisme.

* Revisem la història

* Ignasi d’Antioquia (anys 35-116) afirma l’autoritat única dels bisbes en tots els àmbits.

* "Quan una religió ha tingut èxit es torna dominant i fa néixer al seu costat una altra religió que retorna a la font, però amb el temps la nova religió tendeix a fer-se també dominant" (Desroches, 1914-1994).

* Pius X (1903-1914) condemnà el modernisme. "Els pastors tenen tot el dret i l’autoritat; els laics s`han de deixar portar i, com a ramaderia dòcil, han de seguir els seus pastors".

* El Sínode d'Amazones preveu l'ordenació d'homes casats per celebrar l'eucaristia en comunitats sense sacerdot. Cal evitar el risc de "clericalitzar" aquests nous sacerdots.

* El repte és tornar a la manera com Pau demanava a les comunitats que designassin els seus propis animadors i que ells presidissin "el Sopar del Senyor".

*  De moment, tenim tres possibilitats:

1. Acció del participants en la jornada. Comunicar i estendre les nostres inquietuds entre coneguts i amics, reivindicant la responsabilitat que tenim com a persones batejades.

2. Formar petits equips. No quedar aïllats; constituir noves petites comunitats. "També som l'Església".

3. Connectar altres equips. Reunir diversos equips cristians que viuen la necessitat de canvi, trobar una estratègia conjunta per actuar presentant la novetat d’un cristianisme arrelat a la cultura del present.

   d

jg

g

g

     11

ANNEX

Comentaris sobre la Jornada de dia 5 d’octubre

 

PREGUNTA SENSE RESPOSTA. Geneviève Rivoire: Havia llegit llibres de Spong. M'agrada com escriu sobre la fe; les seves obres són molt accessibles; això em dugué a participar d'aquesta jornada. He conegut Moingt i la teologia del "Process"; és aclaridor concebre Déu com energia. M'ajudà fixar-me en l'aspecte històric de Jesús i en l'afecció a la seva persona. No som creient i cercava resposta, però quasi tot ha girat entorn del tema "Església"; els ponents exposaven la fe com a cosa evident, més que com a misteri sobre el qual intercanviar. Tot i així, la jornada com a estudi m'ha resultat positiva. (O7.10.2019).

---------------------------------------------------------------------

REVISIÓ DE LA JORNADA. Loïc de Kerimel:

Spong ha dedicat la vida a la promoció del cristianisme de futur, alliberat de fonamentalisme, que interpreta la Bíblia a peu de lletra. Spong llegeix les Escriptures de forma racional i amb fe viva i esperit de llibertat; lluita per una Església "al vent del món".

Lucienne Gouguenheim demana una reconciliació entre el mètode científic, l'exegesis contemporània i la investigació teològica. L’Església catòlica ha trigat gairebé cinc segles a reconèixer la validesa de les obres de Galileu, cal conciliació de la intel·ligència amb la fe.

El pastor Bourqueney presenta la teologia del "Process", inspirada en el filòsof Whitehead, que renova completament l'enfocament del que es diu "Déu".

Fou presentat el protestantisme liberal, fonamentat en la llibertat i la igualtat per a tothom, a partir del que escriví Pau de Tars: "Ja no hi ha jueu ni grec, amo o esclau, home o dona" (Gal. 3,28).

La "CCBF"(Conférence Catholique des Baptisé-e-s Francophone) treballa per unir els esforços dels qui lluiten per un catolicisme liberal, romanent sempre fidels a l’Esperit de l’Evangeli. (08.10.2019)

---------------------------------------------------------------------

IMPRESSIONS SOBRE LA JORNADA. Véronique Gressillon-Bissery: M'agrada l'obra de Spong; posa clarament sobre la taula tot el que avui ja no té sentit; el seu to és típicament americà.  (11.10.2019)

---------------------------------------------------------------------

 RESUM SOBRE LA JORNADA D'ESTUDI. Danielle Gagneur:

 El títol. El títol anglès "Unbelievable" (Increïble) l'hem traduït en l'edició francesa així: "Pour un christianisme d'avenir" (Per a un cristianisme de futur)". Opinam que el terme anglès condueix més a la "deconstrucció", mentre que el francès evoca millor la "reconstrucció". Els nostres esforços han de dirigir-se decididament a construir una nova Església on viure la nostra fe cristiana.

Evolució del llenguatge. Són millors els termes "humans" i "éssers humans", i no "homes", com fa el francès (Encara anomenam malament "Les droits de l'home", on els anglesos diuen "Human rights". El llibre del Gènesi proclama (1:26): "Fem l'home a la nostra imatge i a la nostra semblança". Millor traduiríem: "Deixem que l'ésser humà sigui com una imatge de nosaltres, una imatge realment semblant". Caldia, doncs, revisar tot el llenguatge traduït de la Bíblia.

Problemes de traducció sempre n'hi ha hagut, i el cristianisme sempre els ha hagut de salvar. Recordem que Jesús parlava en arameu. Els primers testimonis que parlen d'ell foren escrits en grec. Després vingué el llatí; finalment els evangelis arribaren en idiomes moderns. De fet, es podria dir: tot és traducció! "Traducció" de la Bona Nova que es converteix en l'eix de la vida cristiana.

Propostes. 1) Compartir lectures dels escrits de Spong. 2) Intercanvi d'opinió entre els participants de la Jornada. 3) Planificar tallers sobre un cristianisme de futur. 4) Fer comentaris en grup i compartir amb altres grups sobre que el que possibilita i el que impedeix dur a terme les dotze tesis del llibre de Spong "Unbelievable" o "Manifest per un cristianisme futur". 5) Convidar altres teòlegs per formar-nos més amplament. 4) Iniciar grups bíblics. (11.10.2019)

---------------------------------------------------------------------

REVISIÓ DE LA JORNADA. François Dress: He sortit entusiasmat de la Jornada; agraeixo haver pogut participar. La paraula més escoltada fou "deconstruir". De fet, ens reuní una mateixa experiència i un mateix objectiu: la necessitat de viure una Església com va ser la dels primers temps. Dins l'assemblea se sentia una fe intensa.

Moments forts de la Jornada. Afirmació de la fe en Déu, en Jesús i en l’Evangeli. Convenciment de la necessitat de "deconstruir" aquesta Església, per poder-la reconstruir amb una organització més fidel al missatge dels orígens.

Spong a França. Han arribat els seus llibres que reivindiquen "un cristianisme respirable".

Spong és testimoni d'un cristianisme per al nostre temps i exposa els següents punts:

a) Ni les antigues creences, ni la Reforma no poden despertar avui una fe viva.

b) El "Credo" és la doctrina desenvolupada pels cristians bizantins dels segles III i IV, que quedà establerta en els concilis de Nicea i Constantinoble (anys 325 i 381) i es fonamentà en les formulacions de la filosofia d'Aristòtil.

c) Hi ha una creixent separació entre fe i raó, entre dogma i ciència, que esclatà a partir de Galileu. Encara avui l’Església no ha reconegut prou l’autonomia de la raó.

d) Spong proposa una "desconstrucció" i després una "reconstrucció".

e) La "deconstrucció" es basa en l’exegesi per rebutjar el que és increïble, relativitzar les antigues regles morals rígides, rebutjar les pràctiques eclesials que només cerquen poder i/o control dels fidels.

f) La "reconstrucció" —per a la qual fa dotze propostes en el seu llibre "Unbelievable"— aferma la nostra fe en el món actual, tenint la vida i l'amor com a únics criteris.

Moingt i els orígens del cristianisme. Aquest teòleg, investiga els orígens del cristianisme. Un fet important succeí al final del segle II, quan l’Església naixent, sacsejada pel gnosticisme, es veié obligada a tornar a l'Antic Testament per negar que Yahweh i el Déu de Jesús fossin dos déus diferents, fins i tot antagònics. En aquell retorn s'instaurà un sacerdoci inspirat en el judaisme. La sortida probablement fou necessària en aquell moment, però a partir d’aleshores es desenvolupà fora mida.

La religió cristiana no té ha cap altre origen que la fe baptismal. La mediació obligatòria de sacerdots no té fonament. El sacerdoci ministerial i la figura del sacerdot haurien de ser només un servei dins del sacerdoci baptismal.

Moingt demana noves petites comunitats de fe que visquin la fe dins un humanisme evangèlic. Jesús no té cap ensenyament formal sobre Déu; només demostra la seva experiència personal que el porta a anomenar "abbà"(pare), a Déu. No es tracta de venerar Déu en el culte; Déu no ho demana, sinó que cal trobar en el pròxim un altre fill de Déu, que ha de ser estimat.

La teologia del "Process" remunta al filòsof Whitehead, a principis del segle XX, qui canvia l'anàlisi de la realitat:"Tota cosa és resultat d'una successió d'esdeveniments"; així la teologia queda capgirada. a) Déu no és la causa, però és energia. b) Com pot sortir bé del mal, si parlam d'un Déu energètic. c) No és evident un "Déu" persona; més bé és energia. d) La naturalesa de Crist no es dóna per feta. e) L’Esperit cal trobar-lo dins l’experiència íntima.

Mots bons i frases bones.

Déu. Hi ha raons per creure en ell, però sempre quedarem curts; no hi ha cap prova evident, ni cap representació acceptable. "No veiem la llum, però sí les cares que la llum il·lumina", deia Jean Sulivan.

La pregària. No és gaire fàcil dir com ha de ser l'oració: meditació, silenci, repetició de precs... La pregària tradicional de sol·licitud és ineficaç i infantil. Les pregàries universals de la missa: "Senyor feis  la feina per nosaltres i gràcies amb antelació per la pau a l'Iraq... bla, bla, bla, bla..." L’única oració possible  de petició pot ser: “Que Déu ens doni la força per actuar per als altres”.

Dogma i teologia; raó i ciència. Els mètodes d’investigació científica i la transmissió moderna de coneixement no semblen ser utilitzats en teologia Els teòlegs —hi ha excepcions— no tenen prou formació científica. Els fonamentalistes fan una lectura literal de la Bíblia. Abans de llegir un passatge bíblic caldria dir: "Senyor, il·lumina'ns perquè, a partir d'aquest text escrit per la mà dels homes, pugui sorgir la vostra paraula".

Futur d'aquest grup. Constatem un fet important: la gran majoria dels presents a la Jornada té entre 70 i 90 anys; Moingt tindrà 104 anys el mes de novembre, Spong complirà prest 88 anys, el degà de la nostra assemblea en té 94! La generació dels nostres pares —i nosaltres mateixos—va rebre la proclamació de l’Església sense demanar massa cosa, però avui la religió no interessa a les generacions dels nostres fills i del nostres néts; ells no fan preguntes i la fe ja no els és tramesa. Com podem, doncs, "deconstruir" i "construir"? El que queda, i és cert, és que cadascú de nosaltres pot donar testimoni de la vivència de la pròpia fe i pot remarcar la importància de la persona de Jesús. (07.10.2019).

---------------------------------------------------------------------