Què significa "desestatalització de la veritat"?
Sempre i arreu es planteja el tema de la fonamentació de la veritat. Sempre hem de fer discurs en forma de veritat, fonamentat en raons que el legitimen. Però si parla el subjecte aquestes raons no hi han de ser. El llibre dóna la clau fonamental: què significa la singularitat sense identitat. Pau trenca el vincle amb la llei, sense fonament.
Sobre el concepte de veritat:
. Qui és el francès de veritat?: el de tota la vida, amb els valors que sempre se li han reconegut.
. Qui és el francès de segona?: El que s'ha integrat.
. Qui és el no-francès?: El que no s'integra.
Cal veure com es pot formular una singularitat universal, sense atributs.
Singularitat: construir la pròpia vida a partir d'un esdeveniment.
Pau és un pensador-poeta de l'esdeveniment.
La nostra cultura fa impossible la singularitat a través del diner: ens fa abstractes.
Què significa la mort de Déu? Això es pot relacionar amb la cultura digital. Nadin ens parla de l'aparició d'una societat sense text; la cultura digital no té memòria, no té passat ni present; ja hem superat el cos, lo que realment existeix és la ment. La cultura tradicional es recolza en el cos, en l'escriptura, les institucions, l'autoritat, és lineal, amb un centre... amb veu, textos, llibres; cultura, norma de vida individual i col·lectiva. El canvi actual crea vida i mitjans artificials, i tot se'ns mou, no hi sabem viure. Vivim localment i ens salvem localment, les respostes són locals, els canvis es fan a partir de petites comunitats.
Però l'acte d'escriptura com a acte interior ja no és això, és l'escriptura no lineal. L'acte de crear lectura no és mai lineal ; la hipertextualitat pertany a l'estructura de determinades ments creatives.
Pau, contemporani nostre. En definitiva sempre hi haurà diferència en el sistema de valors entre persones i grups. L'harmonia no existeix. Totes les coses van caient pel seu propi pes. Des de l'anorreament, el no-ser, el buit.
El llibre de James Hillman, "Re-imaginar la psicologia", tracta de la creació d'ànima, pregunta sobre el principi i fonament, sobre per què som aquí i què hi fem... Anomena el món "La vall de la creació d'ànima", així es pot saber per a què serveix el món. Aquest concepte l'ha pres dels romàntics, cal veure William Blake i John Keats.
Com traduir-ho:
La nostra finalitat és inventar-nos qui volem ser, fabricar una imatge de nosaltres mateixos i lluitar per fer-la real.. I crear postura enfront de tota la realitat. Més que en el discurs està en l'obra que fem, l'obra és el vertader text de la nostra vida. L'ànima és abans que res una imaginació: imatge enfront de raó. El punt zero és el lloc de la creativitat. és pluralitat: el monoteisme és la gran perversió que vam mamar des de petits.
Aquesta societat està mancada d'adults perquè molt pocs assumeixen la responsabilitat dels seus actes; que hi ha coses que t'afecten, que et toquen, que t'impliquen.
I tenim un obstacle per a entrar dintre de nosaltres mateixos: existim contra l'altre.
Pau refunda una teoria del subjecte que subordina la seva existència a la dimensió aleatòria de l'esdeveniment. Els seus textos són presos com una faula en aquest llibre i cal anar a aquesta idea si el volem entendre. Compta l'esdeveniment que per a ell és "Jesús ha ressuscitat".
Una idea treta d'un text de Maturana: al cor de les dificultats de l'home actual hi ha el desconeixement del conèixer. El coneixement del coneixement és el que obliga. Conèixer que coneixem i com coneixem. La cosa que importa són els projectes que tenim: això s'oblida per evitar la responsabilitat que implica en la vida quotidiana.
Per què és difícil el ser humà?: Perquè és el nostre emocionar el que determina el curs dels nostres actes; si mirem les nostres emocions veurem el fonament del nostre fer.
Comentaris